Xerrada sobre internet segura. AJORNADA pel 21 de maig a les 19:00

niño con ordenador

Hola families,

Tornen les sessions de l’Escola de Pares.

El pròxim dimecres 21 de maig a les 19:00 a l’Escola tindrà lloc la xerrada “Internet Segura” a càrrec d’un especialista dels Mossos d’Esquadra. Els temes que es tractaran seran: perills de les xarxes socials (facebook, twitter, …), el control parental sobre accés a internet, les possibles estafes o la prevenció enfront la pederàstia a la xarxa.

La xerrada és oberta als pares i mares de tots els nivells però pel seus continguts està especialment indicada pels darrers cursos de primària.

 

Us hi esperem!

AMPA Lola Anglada

Xerrada informativa preinscripció P3 i 1r ESO curs 2014-2015

Hola a tothom,

Us deixem la informació d’una xerrada informativa a càrrec d’Inspecció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) de l’Ajuntament de Badalona referent a la preinscripció de P3 i 1r de la ESO del curs 2014-2015.

Les sessions es faran diferents dies:

dibuix 1

 

Taller de construcció de capgrossos

Gegants i capgrossos pintatBenvolgudes famílies

Aquest any hem decidit ampliar la família de la Colla Gegantera de la nostra escola, per això farem un taller setmanal per dissenyar i construir més capgrossos. Aquest taller estarà dirigit per l’Olga Prats Prat, mestra de la nostra escola.

Si vols apuntar-t´hi, vine a la reunió informativa que farem el dimecres dia 12 de febrer a les 17h, a l’escola d’Educació Infantil.

El taller està obert a totes aquelles famílies que vulguin ser de la Colla Gegantera, així com els que ja en siguin membres.

T’hi esperem!!!

Colla Gegantera El Més Petit de Tots

Tallers i casals de Nadal

Benvolguts pares,

Degut a les obres de finalització de la nostra escola, no oferirem servei de casal de nadal. Us fem arribar diferents propostes de casals i tallers que es faran durant aquestes festes de nadal a prop de la nostra escola:

Proposta Àmbit Escola. Casal de Nadal a l’escola Jungfrau:

Ofereixen dos tipus de Casals:

El casal de petits acollirà nens i nenes de P3 a 1r. Gestiona ÀPAT 1998 S.L.
El Casal de grans acollirà nenes i nens de 1r a 6è de primària. Gestiona Àmbit Escola S.L.

A tots dos es poden inscriure nens i nenes d’altres escoles. Permet inscripcions esporàdiques d’un dia només. Us deixem les butlletes d’incripció i el planning de tots dos casals:

– Casal Petits: Inscripció al Casal de Nadal 2013 (1)petits

NADAL 2013-2014 (1)planing petits

– Casal Grans: Inscripció grans-1

Planing casal nadal-1

Trobareu més informació a l’enllaç: http://ambitescola.cat/ae/?page_id=679

Activitats d’hivern al Taller de la Lluna:

Casal de matí: de 9h a 13h a la Lluna.

Activitats de teatre, expressió i manualitats.

Preus: 90€ tots els matins / 20€ matí esporàdic (descomptes per a germans)

Els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre; 2 i 3 de gener.

Per a nens i nenes de 3 a 9 anys (cursant de P3 a 3r).

Cal fer inscripció prèviament!!! L’activitat es realitzarà amb un mínim de 10 inscrits.

Esplai de tarda: de 17h a 19h a la Lluna.

Grans jocs, ludoteca i tallers.

Preus: 30€ totes les tardes / 7€ tarda esporàdics (descomptes per a germans i inscrits Casal)

Els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de desembre; 2 i 3 de gener.

Per a nens i nenes de 3 a 9 anys (cursant de P3 a 3r).

Cal fer inscripció prèviament!!! L’activitat es realitzarà amb un mínim de 5 infants inscrits.

Inscripcions:

Els dies 3, 5, 10, 12, 13, 17, 19 i 20 de desembre a El Micaquer de 17h a 20h.

Els divendres 29 de novembre, 13 i 20 de desembre a la Lluna de 17:30h a 19:30h a c/Lluna 17.

Cal que la inscripció la faci el pare/mare/tutor legal de l´infant, portar una foto mida carnet i fotocòpia de la targeta de la Seguretat Social, així com abonar el pagament total del Casal. Pels dies esporàdics també cal fer inscripció prèvia. No seran vàlides les reserves per e-mail ni telèfon.

Taller de fanalets El Micaquer:

Taller de fanalets per rebre els Reis.

Preus: 5€

Horari: de 10h a 13h

Edats: de 3 a 12 anys

  •  CEIP Lola Anglada i AVV Manresà – Dijous 2 de gener 2014
  •  Taller de la Lluna – Divendres 3 de gener 2014
  •  CEIP Artur Martorell – Dissabte 4 de gener 2014
  •  AVV CENTRE – Diumenge 5 de gener 2014

No s’ha de realitzar inscripció prèvia!

Casal de Reis Silvia Pallisera:

reis

Tallers de Nadal al Museu de Badalona:

Tallers de 11 a 13h. Aforament limitat. Cal fer inscripció previa. A partir de 6 anys. Preu: 5€ per infant i taller. Per veure més informació de cada taller, fes clic a sobre de la imatge.

fulletó-light

5 de desembre: Espectacle solidari a la Masia de Can Canyadó

L'anell de RamaBenvolguts pares,

Us volem fer arribar la informació d’un acte solidari que el proper dijous dia 5 de desembre a les 18.30h tindrà lloc a la Masia de Can Canyadó: es tracta d’un espectacle de ritmes i melodies de l’India i de la narració d’un conte, l’Anell de Rama. Es un espectacle dirigit majoritàriament a un públic adult, però la entrada és gratuïta i oberta a tothom que hi vulgui anar.

Amb aquest acte es vol presentar un cavallet de ceràmica que és quelcom més que una bonica peça de ceràmica. Té la missió solidària que el seu creador i soci de l’ACC Lluís Maria Fornaguera, li ha volgut atorgar.

Es tracta d’un siurell amb forma zoomòrfica, una mena de joguina ceràmica, que té la finalitat d’aconseguir finançament per als projectes de ShangaIndia, una ONG d’origen gallec que actua en una regió de l’India i que ajuda a millorar la situació de nens i nenes sense recursos.

La inquietud d’en Lluís Maria va néixer de l’experiència personal que va compartir amb una família terrissaire a l’India. Sense títolAra realitza aquestes peces d’una manera altruista, les ven a 15€ i la recaptació es destina íntegrament a l’organització ShangaIndia, fent donació per part seva, del material i de la feina que li suposa.

El principal projecte d’aquesta ONG es la creació i manteniment d’una escola a l’India, l’Escola Maria Soliña que ara aten a 360 nens i nenes. Si voleu conèixer més d’aquest projecte, podeu visitar la web de l’ONG ShangaIndia o a la seva pàgina de facebook https://www.facebook.com/shangaindia

561283_404847369544042_1780404406_n

Recomanem un article…

El autor de «Rompe tu zona de confort» asegura que hay que cambiar la educación de los más pequeños

«No es que los niños alemanes sean más listos. Es que aquí los atornillamos a la silla»

Gregory Cajina, autor de «Rompe tu zona de confort» (Oniro), vive a caballo entre Alemania y Madrid, lo que le permite hacer continuamente comparaciones entre los dos países. Para explicarnos como podemos aplicar la teoría de su libro —en el que se anima al lector a arriesgarse y a tomar sus propias decisiones en la vida—, a las relaciones entre padres e hijos, lo primero que hace es situarnos con una comparación entre ambos países. «Aquí el niño es el centro de la familia. En Alemania son importantes, pero son un miembro más. En Alemania la educación está muy orientada a la independencia del niño, algo que la enseñanza tradicional española dinamita. Aquí se atornilla al niño a la silla y se espera de él que no se levante hasta que acabe la carrera. No es que los niños germanos sean más listos, o tengan una composición cerebral diferente. Es que, al contrario de aquí, se educan en la independencia, la creatividad, o a la experimentación».

Por eso lo primero por lo que apuesta Cajina es porque los padres en España enseñen al niño a asumir su propia responsabilidad, desde su más tierna edad y durante la adolescencia. «Hay que enseñar al niño a romper con su propia zona de confort desde que tiene dos años, obviamente poniendo un límite. El mejor legado que pueden dejar unos padres a unos hijos no es el dinero, las propiedades… Sino la autoconfianza de saber que en su cabeza están todos los recursos para buscar o conseguir lo que necesita. El niño tiene que saber que podrá reinventarse, porque sabe mirar desde distintos puntos de vista».

¿Qué podemos hacer, entonces? El autor de «Rompe con tu zona de confort» aconseja fomentar la creatividad, la experimentación, el riesgo calculado… «Y en el proceso de aprendizaje, devolverle siempre la pregunta al niño. Si te dice con cuatro años que si puede saltar, le tienes que contestar que pruebe. Tienes que dejarle calcular su propia fortaleza. Lo más seguro es que si no le miras cuando se caiga ni siquiera llore». Hoy, continúa Cajina, sobreprotegemos a los pequeños. «Un niño se tiene que ensuciar para aprender a integrarse, se tiene que hacer daño para aprender a cuidar de sí mismo, y tiene que aprender a arriesgarse, a levantarse, a sacudirse el polvo y recomponerse cuando se pierden todas las canicas o las chapas».

Que se sientan queridos

El otro factor clave para su crecimiento, afirma contundente, «es que se sientan queridos, no rodeados de cosas». En muchas ocasiones los adolescentes (y los adultos) acaban recurriendo a la violencia contra otros y contra sí mismos por una ausencia de cariño (o sea, tiempo, atención) durante la infancia, el desafecto, un mínimo de contacto, de comprensión, de calidez… Y ojo, que la “ausencia estando presente” del padre/madre, o tutor adulto es tan lesiva como una agresión para el futuro del chaval. Y esto no hay Play Station que lo subsane»

En otras palabras, para Cajina, lo que los pequeños necesitan es tiempo. «Nuestro tiempo. Entre otras cosas, para ayudarles a que afloren esas virtudes con las que nacen de fábrica… en lugar de insistir en convertirles en lo que nosotros ¿sabemos? que ellos ¿deben? ser. Eduquen, extraigan, descubran todo aquello en lo que el chaval despunta y, sobre todo, disfruten y proporcionenle los recursos para que expriman esos talentos». «Dejemos de condenarles a desarrollar solo los talentos más demandados por el mercado con la intención de que se conviertan en un individuo rico de mayor… pero en un individuo que antes o después se preguntará… ¿Pero qué demonios estoy haciendo con mi vida?».

El autor de «Rompe con tu zona de confort» también nos ilustra durante nuestra charla sobre cómo podemos saber cuál de las ocho inteligencias establecidas por el psicólogo Howard Gardner presenta nuestro hijo. «La próxima vez que jueguen con sus pequeños aprovechen para observar los diferentes talentos naturales que demuestren. Lo sabran por la inusual habilidad y disfrute que demuestren. Fíjense en su uso del lenguaje (con ustedes el próximo Nobel de Literatura); su destreza en el uso de su capacidad motora (¿un nuevo atleta en ciernes?); su habilidad artística (pintura, escultura, arquitectura…; su empatía y simpatía (consigo mismo, con los demás; y, por supuesto, la habilidad que nuestra sociedad ceba con esteroides: la lógica cartesiana». «Tomen nota del modo en que le pequeño juega, en cómo se desenvuelve. Escriba algunos ejemplos, aunque sean anecdóticos, de aquello con lo que sonrie y, encima, es bueno haciéndolo».

La zona de confort en la adolescencia

¿Y cómo podemos romper la «zona de confort» durante la difícil etapa de la adolescencia? «Llevando al adolescente a ver las consecuencias de sus actos», responde Cajina. «Para que el aprendizaje se arraige tiene que conllevar emoción. Por eso un adolescente tiene que vivir, que ver las cosas. Por mucho que le cuentes lo que puede ocurrir si conduce bebido, a no ser que lo viva o que se lo cuente el líder de su grupo, no te hará caso. Es mejor que lo lleves al centro de Parapléjicos de Toledo, por poner un ejemplo. Ese tipo de cosas en Alemania ya se hace».

También, prosigue Cajina, hay que ser consecuentes tanto con los premios como con los castigos. «Los padres debemos poner la información encima de la mesa. Luego la decisión es de los adolescentes. Personalmente pienso que no se debe premiar lo que uno debe hacer, aunque sí penalizar lo que no se hace». «De otra forma empiezan los problemas con la motivación. Si tú das siempre a esa persona una recompensa, esa persona se habitúa a la recompensa».

Pero para eso, «lo primero que hay que hacer es involucrar al chaval en sus objetivos. Incluso por contrato», sugiere. «Por supuesto no tiene validez legal. El objetivo es dejar por escrito las reglas del juego entre padre e hijo, y cuales son las consecuencias si estas no se cumplen. Las penalizaciones pueden ser humorísticas o de chanza, como una donación a una causa que no le guste o algo sentimental que le duela… No es tanto por castigarle, sino por ligar la emoción a algo que él o ella no ha conseguido». Ahora bien, prosigue Cajina, «si el tipo ha estudiado pero ha sacado un seis, hay que ser flexibles… Ha habido trabajo, ha habido esfuerzo… demoslo por conseguido».

«Rompe tu zona de confort»

Convocada vaga d’ensenyament el proper dijous dia 24 d’octubre

Benvolguts pares,

Com la majoria ja sabreu, el proper dijous hi ha convocada una vaga d’ensenyament per protestar contra la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la llei d’Educació de Catalunya (LEC) i les retallades que s’apliquen des de fa tres anys. La jornada d’aturada afecta tant l’educació pública com la concertada i estan cridats a participar-hi des de les guarderies i escoles de primària fins a instituts, universitats i centres d’educació especial. En breu us informarem dels serveis mínims establerts per a aquesta jornada.

Us deixem copia del manifest a favor d’aquesta convocatòria de vaga que ha signat el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), del qual és membre la FAPAC.

MANIFEST-CRIDA DEL MUCE

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), del qual n’és membre la FaPaC, des de fa molts anys hem posat tot l’esforç en la defensa d’una educació pública i de qualitat. Per això, responent amb la unitat i força de tota la Comunitat Educativa donant suport a la convocatòria de vaga a l’educació prevista per al dijous 24 d’octubre, perquè si ens ho proposem podem aturar aquest desmantellament al qual ens estan abocant les retallades i la LOMC.

LA COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA: NI LOMCE, NI RETALLADES

El principal objectiu del MUCE és vetllar i defensar l’educació pública i la seva qualitat, perquè estimem l’escola pública, perquè estem fermament convençuts i convençudes que l’educació pública és un dels pilars fonamentals en una societat democràtica i que cal defensar-lo col·lectivament i amb fermesa.

Per això, rebutgem absolutament tant les polítiques de retallades a l’Educació com la normativa que vol desplegar la LOMCE que, lluny de millorar el funcionament de l’escola pública, posa en qüestió valors fonamentals i és contrari a l’esperit i les formes de l’educació pública i de l’escola catalana.

Les entitats i organitzacions del MUCE fem una crida als professionals de l’educació, a les famílies i als estudiants a participar en la vaga del dia 24 d’octubre, en les mobilitzacions, protestes, i manifestacions previstes contra la LOMCE i les retallades que posen en risc la infància i la cohesió social. També es fa necessari revisar tant la LEC com la manera en què s’està aplicant.

Perquè no podem quedar indiferents a una convocatòria com la del dia 24 d’octubre, una convocatòria estatal, on tota la comunitat educativa -des de preescolar fins a universitat- està cridada a defensar una escola pública i de qualitat al servei de la societat. Defensem l’educació, la cultura i la llengua catalana, lluitem per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació.

El MUCE ens dirigim a la ciutadania per demanar ajuda, compromís i col·laboració participant en la mobilització ciutadana del 24 d’octubre donant suport a aquesta jornada de lluita manifestant-nos en defensa l’educació pública, front les polítiques que l’amenacen, i mostrant rebuig a la LOMCE i a totes les mesures que suposen un retrocés en l’àmbit educatiu.

Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE):

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) – Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) – Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) – Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) Federació d’Educació de CCOO – Federació d’Ensenyament de CGT – Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) FETE-UGT -Sindicat d’Estudiants (SE) – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – USTEC·STEs (IAC)

També us deixem l’enllaç a diferents pàgines webs relacionades amb aquesta convocatòria de vaga:

– Badalona es Mou: http://badalonaesmou.blogspot.com.es/p/raons-del-no-la-lomce.html

– USTEC: http://www.sindicat.net/2013/octubre/vaga/carta.php

– CCOO: http://educacio.ccoo.cat/2013/10/ensenyament-public-el-24-doctubre-vaga.html

– UGT: http://www.ugt.cat/index.php/accindical-i-social-mainmenu-131/campanyes/4619-vaga-general-a-l-educacio-24-octubre-2013

Volem compartir un article publicat a El Punt Avui que ens ha semblat molt interessant…esperem que també us ho sembli…

Bon cap de setmana!

“Si no vigilem, farem unes criatures molt neuròtiques”

26/02/13 02:00 Valèria Gaillard

 

Com ser pare o mare i no morir en l’intent. Sobre això s’ha escrit molt: el problema és gruixut. Ara acaba de sortir M’agrada la família que m’ha tocat (Eumo), de la psicòloga especialitzada en educació infantil Carme Thió de Pol. Què té de particular? Doncs que es basa en trenta anys d’experiència al costat d’una colla de progenitors desesperats, i de nens i nenes als quals no sempre els acaba d’agrada “la família que els ha tocat”.
Per què va escollir aquest títol?
És el que em va dir un fill després de treballar la dinàmica de la seva família i aconseguir que es respirés un clima d’alegria i no de mal humor i cansament. Transmet l’objectiu del llibre, que és que tothom estigui satisfet amb la seva família perquè és la millor manera de progressar, madurar i aprendre.
Per aconseguir-ho, apunta que són els pares, i no tant els fills, els que han de canviar d’actitud.
El problema no són ni els pares ni els nens, sinó la relació que s’estableix. En la majoria dels casos cal reconduir els lligams afectius. Els pares estimen els fills, però de vegades aquests no se senten estimats perquè tot el dia estan rebent crítiques, i aleshores es formen una idea d’ells mateixos nefasta.
I com pot ser?
Exigim molt als nens en alguns aspectes, volem que aprenguin moltes coses, i en altres, en l’àmbit personal, gens, els fem febles i consentits. Abans, amb les famílies nombroses, s’espavilaven per força, però ara els ho donem tot mastegat. L’estil de vida ha canviat i molts pares estan absents a causa del terrible horari laboral. Aleshores els consenten perquè se senten culpables. Les mares especialment van molt cansades i, en general, la gent dorm poc per aprofitar al màxim el temps lliure. La conseqüència és que els pares estan de mal humor,
i això ho paguen els nens.
Haurien de deixar de treballar?
Dedicar tot el temps als fills tampoc és garantia d’èxit. És saludable agafar una certa distància i mantenir una activitat professional. El més saludable és agafar, el pare o la mare, una mitja jornada per poder estar més temps amb els fills. Això permet generar un clima de bon humor i alegria que és fonamental perquè els nens se sentin estimats.
Per què és tan important educar les emocions, tal com diu?
Sobretot s’ha de treballar des de casa, que és on apareixen amb més força, perquè els nens depenen emocionalment totalment dels pares. Hem d’aprendre, quan sentim ràbia, a treure-la de manera civilitzada, i quan ens enfadem, a expressar-ho de forma assertiva. El gran problema que tenim tots plegats és que ens han ensenyat a reprimir-les i només des de la seva acceptació les podem treballar i canalitzar de forma positiva.
El seu eslògan és Deixem que l’infant visqui la vida d’infant.
Crec que, en general, posem moltes dificultats als nanos perquè visquin la seva infantesa. Els demanem constantment que aprenguin: a ballar, a nedar… i en realitat l’objectiu del joc és passar-ho bé. Cal dedicar un temps al joc simbòlic i de representació. En canvi, moltes escoles només es mouen per l’afany de donar continguts, i posen massa deures als nens.
Per què és tan important jugar?
Per als nens és una manera de treure a fora els conflictes, les emocions, i també és una manera de socialitzar-se i adaptar-se al món que els envolta. A través del joc adquireixen pautes i normes socials.
Aleshores, res d’extraescolars?
No critico aquests cursos, sinó el fet que es fan massa aviat. Els nens no saben gestionar bé la frustració perquè no saben relativitzar. Si els exigim massa tan aviat, podem provocar l’efecte contrari al que cerquem. És perillós i, si no vigilem, farem unes criatures molt neuròtiques. De vegades sembla que ens interessa més el que fan que el que són, i això ens aboca al mateix: que els nens no se sentin estimats. Els volem massa perfectes!

 

Darrera actualització ( Dimarts, 26 de febrer del 2013 02:00 )

Publicat a