Taller de Moniatos i Festa de Halloween

dscf2567

Hola a tothom,

Animeu-vos a celebrar l’arribada de la tardor amb nosaltres: dijous dia 31 d’octubre esteu tots convidats al Taller de Moni-potatos que la comissió de festes de l’AMPA ha preparat a partir de les 16.45h a l’edifici d’Infantil. Només heu de portar un moniato i nosaltres us ajudarem a transformar-lo en el personatge que vulgueu: una fada, una bruixa, un mag…la imaginació al poder!!

I per a qui vulgui continuar la festa, més tard, a partir de les 18h els alumnes i les famílies de 6è de primària han organitzat una Festa de Halloween a la Masia de Can Canyadó com a ajuda per al viatge de fi de curs. L’entrada serà lliure. Hi haurà música, concurs de disfresses, berenar (tiquet de 3€ que dona dret al concurs i a participar en diferents jocs)…com veieu, una festa de pooooor!!!

Hi esteu tots convidats!

IMG-20131028-WA0002
Cartell Festa de Halloween 6è de primària

Aprofitem per a recordar-vos que dilluns dia 4 de novembre no hi ha escola per dia de lliure disposició del centre.

Bona castanyada a tothom!

Anuncis

S’acosta la castanyada!!

castanyera-4Benvolgudes famílies,

Com ja sabeu, la nostra escola celebra les festes tradicionals de Catalunya, i la primera del curs és la Castanyada.

L’AMPA, com altres anys, col·laborarà amb l’escola en aquesta celebració comprant les castanyes que aquell dia es repartiran a tots els nens i nenes de l’escola.

Per a poder preparar amb temps aquesta activitat, les mares de la comissió de festes de l’AMPA necessitaran ajuda:

 

 

  • Per tallar les castanyes: el 29 i 30 d’octubre a partir de les 15h a l’edifici de primària, per tallar les castanyes abans de torrar-les.
  • Per trobar una castanyera: I el més important ! Necessitem una mare, iaia, tieta, alumna de sisè o un pare, un tiet… voluntari/a per fer de castanyera i repartir les castanyes per les classes de primària la tarda del dia 31 d’Octubre. Hauria d’arribar una mica abans de les 15h per tal de disfressar-se.

Si podeu venir a fer un cop de mà o us voleu oferir per fer de castanyera, envieu un correu a lolaanglada.ampa.festes@gmail.com

  • Participant al taller de tardor: A més, la comissió de festes de l’AMPA ha preparat per al dia 31 d’octubre a partir de les 16.30h a l’edifici d’infantil un Taller de moni-potatos. Tots els nens i nenes de l’escola hi esteu convidats !! Només heu de portar un moniato per nen.

Us hi esperem a tots i benvinguda tardor!!!!

Recomanem un article…

El autor de «Rompe tu zona de confort» asegura que hay que cambiar la educación de los más pequeños

«No es que los niños alemanes sean más listos. Es que aquí los atornillamos a la silla»

Gregory Cajina, autor de «Rompe tu zona de confort» (Oniro), vive a caballo entre Alemania y Madrid, lo que le permite hacer continuamente comparaciones entre los dos países. Para explicarnos como podemos aplicar la teoría de su libro —en el que se anima al lector a arriesgarse y a tomar sus propias decisiones en la vida—, a las relaciones entre padres e hijos, lo primero que hace es situarnos con una comparación entre ambos países. «Aquí el niño es el centro de la familia. En Alemania son importantes, pero son un miembro más. En Alemania la educación está muy orientada a la independencia del niño, algo que la enseñanza tradicional española dinamita. Aquí se atornilla al niño a la silla y se espera de él que no se levante hasta que acabe la carrera. No es que los niños germanos sean más listos, o tengan una composición cerebral diferente. Es que, al contrario de aquí, se educan en la independencia, la creatividad, o a la experimentación».

Por eso lo primero por lo que apuesta Cajina es porque los padres en España enseñen al niño a asumir su propia responsabilidad, desde su más tierna edad y durante la adolescencia. «Hay que enseñar al niño a romper con su propia zona de confort desde que tiene dos años, obviamente poniendo un límite. El mejor legado que pueden dejar unos padres a unos hijos no es el dinero, las propiedades… Sino la autoconfianza de saber que en su cabeza están todos los recursos para buscar o conseguir lo que necesita. El niño tiene que saber que podrá reinventarse, porque sabe mirar desde distintos puntos de vista».

¿Qué podemos hacer, entonces? El autor de «Rompe con tu zona de confort» aconseja fomentar la creatividad, la experimentación, el riesgo calculado… «Y en el proceso de aprendizaje, devolverle siempre la pregunta al niño. Si te dice con cuatro años que si puede saltar, le tienes que contestar que pruebe. Tienes que dejarle calcular su propia fortaleza. Lo más seguro es que si no le miras cuando se caiga ni siquiera llore». Hoy, continúa Cajina, sobreprotegemos a los pequeños. «Un niño se tiene que ensuciar para aprender a integrarse, se tiene que hacer daño para aprender a cuidar de sí mismo, y tiene que aprender a arriesgarse, a levantarse, a sacudirse el polvo y recomponerse cuando se pierden todas las canicas o las chapas».

Que se sientan queridos

El otro factor clave para su crecimiento, afirma contundente, «es que se sientan queridos, no rodeados de cosas». En muchas ocasiones los adolescentes (y los adultos) acaban recurriendo a la violencia contra otros y contra sí mismos por una ausencia de cariño (o sea, tiempo, atención) durante la infancia, el desafecto, un mínimo de contacto, de comprensión, de calidez… Y ojo, que la “ausencia estando presente” del padre/madre, o tutor adulto es tan lesiva como una agresión para el futuro del chaval. Y esto no hay Play Station que lo subsane»

En otras palabras, para Cajina, lo que los pequeños necesitan es tiempo. «Nuestro tiempo. Entre otras cosas, para ayudarles a que afloren esas virtudes con las que nacen de fábrica… en lugar de insistir en convertirles en lo que nosotros ¿sabemos? que ellos ¿deben? ser. Eduquen, extraigan, descubran todo aquello en lo que el chaval despunta y, sobre todo, disfruten y proporcionenle los recursos para que expriman esos talentos». «Dejemos de condenarles a desarrollar solo los talentos más demandados por el mercado con la intención de que se conviertan en un individuo rico de mayor… pero en un individuo que antes o después se preguntará… ¿Pero qué demonios estoy haciendo con mi vida?».

El autor de «Rompe con tu zona de confort» también nos ilustra durante nuestra charla sobre cómo podemos saber cuál de las ocho inteligencias establecidas por el psicólogo Howard Gardner presenta nuestro hijo. «La próxima vez que jueguen con sus pequeños aprovechen para observar los diferentes talentos naturales que demuestren. Lo sabran por la inusual habilidad y disfrute que demuestren. Fíjense en su uso del lenguaje (con ustedes el próximo Nobel de Literatura); su destreza en el uso de su capacidad motora (¿un nuevo atleta en ciernes?); su habilidad artística (pintura, escultura, arquitectura…; su empatía y simpatía (consigo mismo, con los demás; y, por supuesto, la habilidad que nuestra sociedad ceba con esteroides: la lógica cartesiana». «Tomen nota del modo en que le pequeño juega, en cómo se desenvuelve. Escriba algunos ejemplos, aunque sean anecdóticos, de aquello con lo que sonrie y, encima, es bueno haciéndolo».

La zona de confort en la adolescencia

¿Y cómo podemos romper la «zona de confort» durante la difícil etapa de la adolescencia? «Llevando al adolescente a ver las consecuencias de sus actos», responde Cajina. «Para que el aprendizaje se arraige tiene que conllevar emoción. Por eso un adolescente tiene que vivir, que ver las cosas. Por mucho que le cuentes lo que puede ocurrir si conduce bebido, a no ser que lo viva o que se lo cuente el líder de su grupo, no te hará caso. Es mejor que lo lleves al centro de Parapléjicos de Toledo, por poner un ejemplo. Ese tipo de cosas en Alemania ya se hace».

También, prosigue Cajina, hay que ser consecuentes tanto con los premios como con los castigos. «Los padres debemos poner la información encima de la mesa. Luego la decisión es de los adolescentes. Personalmente pienso que no se debe premiar lo que uno debe hacer, aunque sí penalizar lo que no se hace». «De otra forma empiezan los problemas con la motivación. Si tú das siempre a esa persona una recompensa, esa persona se habitúa a la recompensa».

Pero para eso, «lo primero que hay que hacer es involucrar al chaval en sus objetivos. Incluso por contrato», sugiere. «Por supuesto no tiene validez legal. El objetivo es dejar por escrito las reglas del juego entre padre e hijo, y cuales son las consecuencias si estas no se cumplen. Las penalizaciones pueden ser humorísticas o de chanza, como una donación a una causa que no le guste o algo sentimental que le duela… No es tanto por castigarle, sino por ligar la emoción a algo que él o ella no ha conseguido». Ahora bien, prosigue Cajina, «si el tipo ha estudiado pero ha sacado un seis, hay que ser flexibles… Ha habido trabajo, ha habido esfuerzo… demoslo por conseguido».

«Rompe tu zona de confort»

Convocada vaga d’ensenyament el proper dijous dia 24 d’octubre

Benvolguts pares,

Com la majoria ja sabreu, el proper dijous hi ha convocada una vaga d’ensenyament per protestar contra la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la llei d’Educació de Catalunya (LEC) i les retallades que s’apliquen des de fa tres anys. La jornada d’aturada afecta tant l’educació pública com la concertada i estan cridats a participar-hi des de les guarderies i escoles de primària fins a instituts, universitats i centres d’educació especial. En breu us informarem dels serveis mínims establerts per a aquesta jornada.

Us deixem copia del manifest a favor d’aquesta convocatòria de vaga que ha signat el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), del qual és membre la FAPAC.

MANIFEST-CRIDA DEL MUCE

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), del qual n’és membre la FaPaC, des de fa molts anys hem posat tot l’esforç en la defensa d’una educació pública i de qualitat. Per això, responent amb la unitat i força de tota la Comunitat Educativa donant suport a la convocatòria de vaga a l’educació prevista per al dijous 24 d’octubre, perquè si ens ho proposem podem aturar aquest desmantellament al qual ens estan abocant les retallades i la LOMC.

LA COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA: NI LOMCE, NI RETALLADES

El principal objectiu del MUCE és vetllar i defensar l’educació pública i la seva qualitat, perquè estimem l’escola pública, perquè estem fermament convençuts i convençudes que l’educació pública és un dels pilars fonamentals en una societat democràtica i que cal defensar-lo col·lectivament i amb fermesa.

Per això, rebutgem absolutament tant les polítiques de retallades a l’Educació com la normativa que vol desplegar la LOMCE que, lluny de millorar el funcionament de l’escola pública, posa en qüestió valors fonamentals i és contrari a l’esperit i les formes de l’educació pública i de l’escola catalana.

Les entitats i organitzacions del MUCE fem una crida als professionals de l’educació, a les famílies i als estudiants a participar en la vaga del dia 24 d’octubre, en les mobilitzacions, protestes, i manifestacions previstes contra la LOMCE i les retallades que posen en risc la infància i la cohesió social. També es fa necessari revisar tant la LEC com la manera en què s’està aplicant.

Perquè no podem quedar indiferents a una convocatòria com la del dia 24 d’octubre, una convocatòria estatal, on tota la comunitat educativa -des de preescolar fins a universitat- està cridada a defensar una escola pública i de qualitat al servei de la societat. Defensem l’educació, la cultura i la llengua catalana, lluitem per la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el dret a l’educació.

El MUCE ens dirigim a la ciutadania per demanar ajuda, compromís i col·laboració participant en la mobilització ciutadana del 24 d’octubre donant suport a aquesta jornada de lluita manifestant-nos en defensa l’educació pública, front les polítiques que l’amenacen, i mostrant rebuig a la LOMCE i a totes les mesures que suposen un retrocés en l’àmbit educatiu.

Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE):

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) – Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) – Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) – Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) Federació d’Educació de CCOO – Federació d’Ensenyament de CGT – Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) FETE-UGT -Sindicat d’Estudiants (SE) – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – USTEC·STEs (IAC)

També us deixem l’enllaç a diferents pàgines webs relacionades amb aquesta convocatòria de vaga:

– Badalona es Mou: http://badalonaesmou.blogspot.com.es/p/raons-del-no-la-lomce.html

– USTEC: http://www.sindicat.net/2013/octubre/vaga/carta.php

– CCOO: http://educacio.ccoo.cat/2013/10/ensenyament-public-el-24-doctubre-vaga.html

– UGT: http://www.ugt.cat/index.php/accindical-i-social-mainmenu-131/campanyes/4619-vaga-general-a-l-educacio-24-octubre-2013

Volem compartir un article publicat a El Punt Avui que ens ha semblat molt interessant…esperem que també us ho sembli…

Bon cap de setmana!

“Si no vigilem, farem unes criatures molt neuròtiques”

26/02/13 02:00 Valèria Gaillard

 

Com ser pare o mare i no morir en l’intent. Sobre això s’ha escrit molt: el problema és gruixut. Ara acaba de sortir M’agrada la família que m’ha tocat (Eumo), de la psicòloga especialitzada en educació infantil Carme Thió de Pol. Què té de particular? Doncs que es basa en trenta anys d’experiència al costat d’una colla de progenitors desesperats, i de nens i nenes als quals no sempre els acaba d’agrada “la família que els ha tocat”.
Per què va escollir aquest títol?
És el que em va dir un fill després de treballar la dinàmica de la seva família i aconseguir que es respirés un clima d’alegria i no de mal humor i cansament. Transmet l’objectiu del llibre, que és que tothom estigui satisfet amb la seva família perquè és la millor manera de progressar, madurar i aprendre.
Per aconseguir-ho, apunta que són els pares, i no tant els fills, els que han de canviar d’actitud.
El problema no són ni els pares ni els nens, sinó la relació que s’estableix. En la majoria dels casos cal reconduir els lligams afectius. Els pares estimen els fills, però de vegades aquests no se senten estimats perquè tot el dia estan rebent crítiques, i aleshores es formen una idea d’ells mateixos nefasta.
I com pot ser?
Exigim molt als nens en alguns aspectes, volem que aprenguin moltes coses, i en altres, en l’àmbit personal, gens, els fem febles i consentits. Abans, amb les famílies nombroses, s’espavilaven per força, però ara els ho donem tot mastegat. L’estil de vida ha canviat i molts pares estan absents a causa del terrible horari laboral. Aleshores els consenten perquè se senten culpables. Les mares especialment van molt cansades i, en general, la gent dorm poc per aprofitar al màxim el temps lliure. La conseqüència és que els pares estan de mal humor,
i això ho paguen els nens.
Haurien de deixar de treballar?
Dedicar tot el temps als fills tampoc és garantia d’èxit. És saludable agafar una certa distància i mantenir una activitat professional. El més saludable és agafar, el pare o la mare, una mitja jornada per poder estar més temps amb els fills. Això permet generar un clima de bon humor i alegria que és fonamental perquè els nens se sentin estimats.
Per què és tan important educar les emocions, tal com diu?
Sobretot s’ha de treballar des de casa, que és on apareixen amb més força, perquè els nens depenen emocionalment totalment dels pares. Hem d’aprendre, quan sentim ràbia, a treure-la de manera civilitzada, i quan ens enfadem, a expressar-ho de forma assertiva. El gran problema que tenim tots plegats és que ens han ensenyat a reprimir-les i només des de la seva acceptació les podem treballar i canalitzar de forma positiva.
El seu eslògan és Deixem que l’infant visqui la vida d’infant.
Crec que, en general, posem moltes dificultats als nanos perquè visquin la seva infantesa. Els demanem constantment que aprenguin: a ballar, a nedar… i en realitat l’objectiu del joc és passar-ho bé. Cal dedicar un temps al joc simbòlic i de representació. En canvi, moltes escoles només es mouen per l’afany de donar continguts, i posen massa deures als nens.
Per què és tan important jugar?
Per als nens és una manera de treure a fora els conflictes, les emocions, i també és una manera de socialitzar-se i adaptar-se al món que els envolta. A través del joc adquireixen pautes i normes socials.
Aleshores, res d’extraescolars?
No critico aquests cursos, sinó el fet que es fan massa aviat. Els nens no saben gestionar bé la frustració perquè no saben relativitzar. Si els exigim massa tan aviat, podem provocar l’efecte contrari al que cerquem. És perillós i, si no vigilem, farem unes criatures molt neuròtiques. De vegades sembla que ens interessa més el que fan que el que són, i això ens aboca al mateix: que els nens no se sentin estimats. Els volem massa perfectes!

 

Darrera actualització ( Dimarts, 26 de febrer del 2013 02:00 )

Publicat a

Dimarts dia 15 d’octubre reobrim la Biblioteca en horari extraescolar!!

Benvolgudes famílies,

A partir del 15 d’octubre la Biblioteca de l’edifici de primària obrirà els dimarts de 16.45 a 18h. Com el curs passat, aquest projecte de l’escola i l’ampa vol oferir aquest servei com un nou espai d’estudi i lectura als nens i les famílies.

Degut a la divisió temporal de la nostra escola en dos edificis, la biblioteca de primària només té llibres adients per a nens de 6 a 12 anys, ja que els llibres per als més petits estan a l’edifici d’infantil. Es per aquest motiu que volem rependre de nou la campanya de recollida de llibres que ja no feu servir o nous, de manera prioritària destinants a nens de 3 a 6 anys, però si en teniu d’altres edats també. Els llibres han d’estar en bon estat, que no tinguin cap pàgina estripada ni guixada i els podeu portar a la Biblioteca dels dimarts a partir de les 16.30h.

Trobareu la normativa referent a aquest servei als plafons informatius dels dos edificis i al blog de l’AMPA.

Normativa del servei de biblioteca els dimarts a la tarda

NORMES BIBLIOTECA[1]

Consulteu-la aquí!

La nostra mascota Esme i molts contes us esperen a la Biblio!!

Anna i mascota
La guanyadora del concurs de la mascota amb l’Esme
mascota
La nostra mascota a la biblioteca