Hola famílies,
Aquests dies les botigues s’omplen de moniatos i castanyes, a les cantonades apareixen els castanyers i castanyeres i tots compartim la nostra recepta de panellets. Ara bé, també comencem a veure aparadors amb esquelets que tenen els ulls il·luminats, carbasses maleïdes i disfresses de personatges de terror. Què celebrem, la Castanyada o Halloween?
Cada vegada és més evident l’influència anglosaxona a les nostre festes tradicionals, però podríem dir que Halloween és l’estrella. Si fem una mica d’història veurem que ambdues festes tenen d’una manera o altra el mateix origen, donat que totes dues venen a celebrar la diada de Tots Sants, una diada que es celebrava a tots els pobles de l’Europa precristina i que va ser importada pels immigrants irlandesos als Estats Units (Halloween = All Hallow’s Eve, és a dir “vigília de Tots Sants”).
Però sense ànim d’entrar en debat ni d’excloure la riquesa que d’una manera o altra ens puguin aportar altres cultures i les seves celebracions, com a amants de les nostres tradicions nosaltres considerem la Castanyada com una de les nostres festes més populars i, per tant, viscuda d’una manera especial a les nostres escoles. Per aquesta raó, hem volgut treballar aquesta festa junt amb l’escola i compartir el seu origen amb vosaltres.
A més de la nostra Castanyada i de Halloween existeixen altres formes de celebrar la diada de Tots Sants: Magosto (a terres asturianes i gallegues), el Samhain (cap d’any celta) o el Día de Muertos (tot un esdeveniment a Mèxic). Com hem dit, totes provenen d’antics rituals funeraris, però en el nostre cas es relaciona l’àpat en què es mengen castanyes, panellets i moniatos amb el fet que durant la nit de Tots Sants es toca a morts sempre seguit fins la matinada. Per tant els campaners i els seus acompanyants havien d’ingerir aquests aliments altament energètics per no defallir. D’altres versions parlen dels antics àpats funeraris on se servien llegums, fruita seca i pans votius que es menjaven en sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts.
Actualment, la Castanyada s’ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l’àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les festes tradicionals-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.
Torreu castanyes, feu panellets, coeu moniatos i, per què no, feu com la Castanyera que il·lustra aquesta entrada i de tant en quant, feu puré de carabassa 😉
Bona Castanyada!